Alguns dels projectes…….

El 16 de maig celebrarem l’acte d’entrega de premis dels 1r Concurs Tísner de Creació de Jocs de Català a la Fàbrica Fabra i Coats de Barcelona. I per aquest motiu, us deixem imatges d’alguns dels projectes presentats:

P1040102 reduit      P1040103 reduit

P1040113 reduit     P1040114 reduit

 

P1040115 reduit    P1040129 reduit

 

P1040131 reduit    P1040132 reduit

 

P1040133 reduit



Jocs sense joguines

Un dels àmbits decisius perquè una llengua perduri, perquè s’adapti als temps, perquè la gent la faci seva, és que es transmeti en l’àmbit familiar, passi de pares a fills, d’avis a néts. Des que els infants són ben petits, els cantem les cançons de sempre, els amanyaguem… i juguem amb ells. Hi ha molts jocs per als quals no cal comptar amb cap mena d’estri o joguina, és a dir, que només ens cal l’acció corporal; jocs que moltes vegades són qualificats de tradicionals perquè existeixen des de temps immemorial, són d’origen popular i es transmeten oralment a través de les generacions.

En els territoris de parla catalana en tenim un munt; ”un, dos, tres, pica paret”, ”corretgeta la ning, ning”, ”fet i amagar”, ”el pare carbasser”, ”trencar fils”, ”arrencar cebes” i molts d’altres, i encara hi podem afegir les cantarelles i els jocs de falda adreçats als més petits.

Amés de desenvolupar aptituds de destresa, atenció, enginy o altres qualitats personals, aquests jocs tenen la característica que s’hi juga de forma col·lectiva i amb intervenció constant de la comunicació verbal: repetició de frases, expressions singulars, cançons, recitatius, etcètera, que impliquen l’ús lúdic de la llengua, afavorint la consolidació del grup i la sociabilització cultural dels infants, ja que si per alguns pot representar la seva iniciació en l’aprenentatge del català, per altres pot significar la millora a ampliació del seu vocabulari, afermant alhora l’ús social de l’ idioma en el pati de l’escola o altres espais de joc dins d’un ambient de normalitat.

El fet que per jugar a aquest tipus de jocs no es necessitin joguines, representa a la vegada un avantatge i un inconvenient. Avantatge perquè permeten iniciar-los en qualsevol lloc i moment, però també inconvenient en el sentit que la seva pervivència no rep cap impuls ni té cap relació amb l’omnipresent acció comercial del sector de la joguina. Sou els pares, avis, mestres, monitors, etcètera, els encarregats de fomentar, difondre i mantenir aquests jocs com a eina formativa ben útil i a la vegada també perquè constitueixen un innegable patrimoni cultural català. Nombrosos llibres, altres publicacions especialitzades i moltes pàgines web on s’hi pot trobar informació valuosa us poden ajudar en aquesta tasca. I és que convé tenir en compte que les llengües, i el català no n’és cap excepció, perviuen per l’acció diària de cadascun dels seus parlants.

Sebastià Que

Àrea de Joc i Lleure de la Plataforma per la Llengua

Article Sebastià



El 16 de maig, coneixerem els guanyadors del 1r Concurs Tísner de Creació de Jocs de Català

Aquesta setmana ha finalitzat el termini d’entrega de jocs del 1r Concurs Tísner de Creació de Jocs de Català. La Plataforma per la Llengua ha rebut 13 maquetes de jocs elaborats pels alumnes de les escoles participants. El pròxim 16 de maig, coneixerem els guanyadors a la Fàbrica Fabra i Coats de Barcelona.

La Plataforma per la Llengua ha engegat enguany el 1r Concurs Tísner de creació de jocs de català. L’objectiu del concurs, adreçat als alumnes de 5è i 6è de primària de les escoles de la ciutat de Barcelona, és que alumnes, mestres i escoles descobreixin la faceta lúdica i creativa de la llengua catalana. L’èxit de convocatòria i participació d’aquest primer concurs ens permet anunciar-vos que, de cara la pròxima edició, el concurs arribarà a totes les escoles de Catalunya! Fins al pròxim 16 de maig, dia en què celebrarem l’acte d’entrega de premis, els membres del jurat del guardó deliberaran quines són les aules guanyadores dels 3 premis que s’entregaran a la Fàbrica Fabra i Coats. Un jurat molt especial format pels periodistes, Màrius Serra i Salvador Alsius, l’expert i col·leccionista de jocs de tauler, Oriol Comas, el director de Devir i principal editor de jocs de taula en català, Joaquim Dorca, i, en representació de l’ONG del català, la cap d’àrea del joc i el lleure en català, Isabel Romano. La Plataforma per la Llengua vol mostrar el seu agraïment per la participació en aquesta primera edició del concurs Tísner i desitjar molta sort a totes les escoles participants: Escola El Turó, Jesuïtes Gràcia-Escola Kostka, Concepciòn Arenal, Escola Sant Gregori, Alexandre Galí, Escola Projecte, Escola Nausica, Col·legi Miró i Jesuïtes Poble Sec – Col·legi Sant Pere Claver.

 



La pregunta. Narració inspirada en un fet verídic

 

cartareis

 

– Pare, els Reis parlen català?

La pregunta va caure sobre la tranquil·litat de la migdiada com un meló caigut damunt dels fulls oberts del diari que reposava sobre els meus genolls.

– Pare, els Reis parlen català? va repetir en Miquel amb la mirada de qui espera la resposta que salvarà el destí de la humanitat.

Feia dies que el veia moix, capficat en si mateix, com donant voltes a una qüestió d´importància cabdal, com immers a la recerca de la solució definitiva al problema de la quadratura del cercle.

Me´l vaig mirar intentant esbrinar quina profunda veritat amagava l’aparent innocència d´aquella pregunta.

D´ençà de la tornada al col·legi després de les festes de Nadal, semblava que els seus jocs esdevenien processos analítics del per què de les raons de les joguines que havia rebut. Semblava més interessat a esbrinar l´origen causal de com li arribaren els regals, que el goig lúdic del seu entreteniment.

No me n‘havia adonat, d´aquell canvi, fins que la pregunta va interrompre la somnolència de les hores posteriors a un bon dinar de diumenge.

– Pare, els Reis parlen català?, va repetir per tercera vegada, mostrant una certa impaciència que apuntava un inici de decepció en anar comprovant que potser el seu pare no ho sabia tot.

Aterrit per la por de perdre la confiança que el meu fill tenia en la meva suposada saviesa, em vaig enfrontar a la fondària dels seus ulls que de forma inquisitiva buscaven la meva mirada.

Intentant guanyar temps per trobar una resposta que fos prou coherent per no evidenciar la meva ignorància, vaig contraofertar una pregunta:

-“Què et fa suposar que els Reis no saben català?”

Era evident que alguna cosa el preocupava mes enllà de la simple curiositat.

-“Si saben català, per què el pare de l´Antonio li va fer tornar el paper de carta que ens van donar al col·legi per escriure als Reis? Li va dir que els reis no entendrien el que estava escrit, ja que no sabien el català”.

A l´escola els havien donat, proporcionat per la Plataforma per la llengua, un full pautat als Reis, perquè hi escrivissin la carta amb els seus desitjos. Al final, com a última petició, estava escrit: “…i poder jugar en català.”

Tenia referències d´aquesta família. Em constava que s´oposaven obertament a la immersió lingüística dins l´escola pública.

Vaig entendre els interrogants d’en Miquel i va començar a créixer la meva preocupació.

Joan Mundó, membre de la comissió de joguines de la Plataforma per la Llengua.

14 aules de Barcelona participaran en el 1r Concurs Tísner de Creació de Jocs de Català!

La Plataforma per la Llengua ha engegat enguany el 1r Concurs Tísner de Creació de Jocs de Català. L’objectiu del concurs, adreçat als alumnes de 5è i 6è de primària de les escoles de la ciutat de Barcelona, és que alumnes, mestres i escoles descobreixin la faceta lúdica i creativa de la llengua catalana. El termini d’inscripcions va finalitzar el passat mes de desembre amb un total de 14 inscripcions.

Fins al pròxim 3 d’abril, les aules que participen en aquest concurs tenen temps per presentar els seus projectes a les oficines de la Plataforma per la Llengua perquè el jurat pugui valorar tots els jocs. El concurs Tísner de Creació de Jocs de Català, comptarà amb un jurat de luxe format pels periodistes, Màrius Serra i Salvador Alsius, l’expert i col·leccionista de jocs de tauler, Oriol Comas, el director de Devir i principal editor de jocs de taula en català, Joaquim Dorca, i, en representació de l’ONG del català, la cap d’àrea del joc i el lleure en català, Isabel Romano.

El dia 16 de maig, coneixerem quina de les propostes presentades serà la guanyadora del primer premi, que consistirà en una sortida per als alumnes i els seus mestres al Delta de l’Ebre. Podeu consultar les bases del concurs per conèixer més detalls sobre la tria dels premiats.

Algunes escoles ja ens estan fent arribar imatges dels seus projectes, com els Jesuïtes del Poblesec, explicant-nos com a poc a poc van elaborant el seu joc de taula. Esperem rebre moltes imatges més de les escoles concursants!

Sort a totes les escoles!

Estudi sobre la situació del català als jocs i joguines

Ens han passat aquest vídeo que pensem que està força bé!

https://www.youtube.com/watch?v=Swuh5A9k4zw&feature=youtu.be

 

Un passeig per la festa

 

cartell-FGC-2014-baixa_senselogos-235x300

 

 

L’Oriol, malgrat estar cansat, feia el ronso aquell vespre quan la mare el feia anar a dormir amb la tendresa de qui estima i amb la fermesa de l’educador.

Al matí, a les deu, després d’esmorzar, havien sortit tota la família a fer un tomb per Barcelona.

Sense ruta decidida, varen encaminar-se cap al zoològic tot xino-xano, ja que no els queia gaire lluny i el dia s’inaugurava agradable tot i ser finals de novembre.

Baixant pell passeig de Sant Joan, un brogit de gatzara va anar guanyant protagonisme en l’ambient encara silenciós d’aquell matíde cap de setmana.

La Júlia, la germana petita de l’Oriol, tenia ganes d’anar a veure les cabrioles dels dofins a les ordres dels seus cuidadors.

En arribar davant de l´Arc del Triomf, els van sorprendre les veus que sortien d’algun espectacle a l’altre costat d’un teló negre. Algú narrava contes a la quitxalla que, bocabadada, seia davant de l’escenari.

– “Mira, Júlia, en aquell tendal d’allà, podem fer-nos-hi una corona”  li deia l’Oriol, intentant desenganxar-la de l’admiració que tenia pels contes. “I goita, goita, allà hi ha uns plafons d´en Patufet”, li assenyalava amb interessada insistència.

La Júlia, més petita, es deixava ensarronar per la varietat d’ofertes que, degudament publicitades pel seu germà, la fira li proposava.

Anaven d’un costat a l’altre del passeig, com dos esperitats a la recerca de la pau divina.

Al Josep i la Mercè els faltaven ulls per no perdre de vista els dos menuts, que es disparaven d’un tendal a l’altre amb l’ansietat de voler assaborir-ho tot.

Varen ser decorats pels pinta cares. Varen aprendre com fer un avió de paper i a fer-lo volar. Varen inflar globus. En una altra tenda, pogueren aprendre a fer puntes de coixí. Els pares de l’Oriol i la Júlia els varen descobrir amb les cares pintades d’escenografia teatral.

Un brogit de tabals es va anar imposant de sobte, per sobre de la remor de la gent: eren els Tabalers del Poble Sec. Al seu costat, els diables de Mataró, competint amb els del Poble Sec, els ensenyaven com no prendre mal en els correfocs.

L’Oriol es va atrevir a rebre unes lliçons de bastoners. Fins i tot va aprendre a fer de dansaire tot fent alguns passos d’un ball de bastons.

La Júlia se’l mirava amb l’orgull que sent el germà petit envers el més gran.

Varen passar per un taller on pogueren aprendre a fer doblatges de pel·lícules, abans de trobar-se amb un concurs de scrabble, on l’Oriol va poder comprovar que, malgrat les bones puntuacions que va fer, n’hi ha que en saben molt.

Agafada de la mà del seu pare, continuaren avançant entre la gent que semblava que els volia barrar el pas, quan de sobte, entremig d’un bosc de cames, va descobrir quelcom inesperat. Quelcom que li va fer pujar l’emoció fins gairebé posarliles galtes vermelles. Va ser com una llambregada molt breu, però tan clara, que no va poder contenir el crit de la sorpresa:

– “Mira, Oriol! Els reis !”

Efectivament. Assegut damunt d’un tron, amb la seva capa d’ermini, portant una corona d’or lluent amb robins i folre blanc ial costat d’una gran bústia daurada, un patge recollia les cartes carregades d’il·lusions que els nens volien fer arribar a ses majestats d’Orient.

A un costat del tendal, varen poder escriure en un paper reial totes les coses que voldrien rebre el dia sis del proper gener.

Ja eren dos quarts de dues i la Júlia ja s’havia oblidat dels dofins i dels seus ensinistradors.

De tornada, encara tingueren temps de parar-se a la tómbola on deien que sempre toquen regals. Un lot de llibres i un val per l’estada tot un cap de setmana a una casa rural del Pallars, varen ser els que s’emportaren d’aquella passejada matinal, d’aquell dissabte de finals de novembre a la Festa per el joc i el lleure en català!

Joan Mundó, membre de la Comissió de Joguines de la Plataforma per la Llengua.

GUSPIRA (El joc dels correfocs)

En aquests moments han engegat una campanya de micromecenatge per fer realitat el primer joc de taula relacionat amb els correfocs i la seva imatgeria tradicional. Amb aquesta iniciativa, no només volen ampliar l’oferta lúdica, sinó que també volen convertir el joc en una eina de promoció de la cultura catalana. La campanya que ha de fer realitat el projecte, la fan a través de la plataforma Verkami i ofereix productes exclusius a tots aquells que hi participin.

Adjuntem l’enllaç de la campanya: http://www.verkami.com/locale/ca/projects/10099

Guspira és un joc de taula divertit, àgil i apte per a tots els públics, que està inspirat en el món del foc, els diables, les bèsties i tot el que envolta un correfoc, una de les festes populars més vistoses i espectaculars que existeixen en la cultura catalana. Entre les cartes que formen part del joc, hi trobem elements tan característics d’aquesta celebració com ara el Drac, la Víbria, la Guita, els Diables o els Tabalers, sense descuidar-nos els Correfocaires, els valents que salten i ballen sota el foc.

Per a més informació:

http://www.guspirajoc.com

Carta Bou (Guspira) Cartes de correfocs (Guspira) Cartes de figures especials (Guspira) Cartes de carrer (Guspira) Cartes de diables (Guspira) Cartes de Pirotècnia (Guspira)

PAPILIO (Un joc sobre el món de les papallones)

Ens han fet arribar aquest projecte que resulta realment interessant i didàctic. Des de la Comissió pel joc i el lleure en català us animem a participar en aquest Verkami per tal que es pugui fer possible. Desitgem que el puguem trobar ben aviat a les botigues!

“Papilio és un joc de cartes que recrea de manera divertida i didàctica la vida de les papallones. La nostra intenció és, d’una banda, oferir un joc entretingut i, de l’altra, donar a conèixer el món de les papallones i algunes de les espècies més comunes del país.

Alhora, es dóna el cas que fa aproximadament un any es van fixar els noms comuns de les papallones en català, en una col·laboració entre el Termcat, la Societat Catalana de Lepidopterologia, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i l’Institut de Biologia Evolutiva (de la UPF). Quan ho vam saber, vam afegir aquestes denominacions a les cartes del joc per ajudar a difondre-les”.

Per obtenir més informació podeu consultar:  http://www.verkami.com/locale/ca/projects/9941-papilio

 Papilio1Papilio2 Papilio3

Escalfant motors per la festa !!!!!!

Des de la Comissió pel joc i el lleure en català, estem ultimant els preparatius per la festa d’en guany que tindrà lloc el 22 de novembre al Passeig Lluís Companys.

Anirem penjant puntualment més informació relativa a la festa: tallers que trobareu; fira de botiguers i empreses que assistiran; espectacles; el manifest; etc…. Estigueu molt atents!

Aquí us deixem un petit aperitiu.

CARTELL A3 2014 3 sense logos

css.php