Reflexions

El passat 16 de maig, quan sortia del lliurament de premis del 1r Concurs Tísner de creació de jocs de català que va tenir lloc a la Fàbrica Fabra i Coats, em feia la reflexió següent: si uns alumnes de 5è i 6è de primària han estat capaços de crear jocs tan extraordinaris amb una faceta didàctica i lúdica tan exemplar, per què les grans empreses no ho fan possible? Per què no puc jugar, en el meu cas, amb la meva neboda, en la llengua amb la qual ens comuniquem? Cada vegada més, petites empreses en el nostre territori creen i fabriquen jocs i joguines en català, però la manca de ressò en els mitjans de comunicació fa que no “existeixin” ni per als nens, ni per als pares. Com a consumidora de productes infantils, ara estic patint la fase princeses Disney. Algú em pot explicar per què CAP joc ni nina es pot trobar en català? Per què cap producte de Frozen, per exemple, està pensat per respectar els drets dels nostres infants a jugar en la seva llengua? I per què? Perquè tenim un dèficit de cinema en català! Perquè tenim un dèficit de cinema en català, minoritari si vius a la gran ciutat però inexistent a la resta del país. Si un nen veu cinema en castellà, als anuncis de televisió gairebé tots els referents a jocs i joguines són en castellà (encara que surtin a TV3 o al Canal 33), i als patis de les escoles canten les cançons de les pel·lícules que han vist en castellà, el resultat és que volen els ninots o nines que cantin la mateixa cançó que han vist a la peli i que coneixen de dalt a baix, i això suposa una joguina sí o sí en castellà. Això passa per exemple amb Elsa, una de les protagonistes de la pel·lícula Frozen. Al poc temps d’estrenar-se, la cantant Gisela va treure la versió en català de la cançó d’aquesta pel·lícula, però el “Deixa anar!” no pot fer ombra al “Suéltalo!…” que tants i tants dies han escoltat per tot arreu. Per cert, cap nina incorpora aquesta versió en català. Com a defensora de la llengua catalana, que és la meva llengua d’adopció, cada vegada se’m fa més complicat anar a comprar els regals d’aniversari, reis, etc. de la meva neboda ja que, tot i consultar el web que la Plataforma per la Llengua ha creat, on pots trobar tota l’oferta de jocs, aplicacions i joguines que respecten la llengua, encara són poques les grans empreses que incorporen el català en els productes de lleure, vulnerant així els drets de la petita. La conclusió a què he arribat és que no privaré a la meva neboda de les seves princeses, però pressionaré i exigiré a les gran empreses que produeixen aquest tipus de marxandatge que incorporin el català en els seus productes.

 

Irantzu Azpeitia

Membre de la comissió de joc i lleure de la Plataforma per la Llengua



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php